« Inici | » | » | » | » | » | » | » | » | » | »

Inauguració Monument Cada Barri a Badalona, 21 nov. 2010




El passat dissabte 21 de novembre es va inaugurar l'escultura CADA BARRI realitzada pel col·lectiu Suburbe-Estenent el Desastre.

L'escultura s'ubica a la rotonda l'encreuament de la Juan Valera, la Carretera Antiga de València, l'Avinguda del Congrés Eucarístic i l'Avinguda d’Alfons XIII. Aquest punt marca el punt d'unió dels barris de La Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés, de manera que l'escultura que proposem tindria també una funció indicadora dels barris en un encreuament de camins.

Aquest projecte va tenir el suport de les AAVV i de l'Associació Cultural Roig, i està enmarcada dins el projecte PRIMERES PEDRES.)Cada Barri és una proposta escultòrica a l'espai públic emmarcada en un projecte més ampli "Les Primeres Pedres". Aquesta iniciativa dels badalonins Joan Sansa, Dionís Òrrit, Paco Fanés i Joan Puche, que ha aconseguit el suport de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Badalona, forma part del conjunt d'actuacions de la capitalitat de la Cultura Catalana Badalona 2010.

Convidats a participar en aquesta proposta d'intervenció creativa en l'espai públic, se'ns va encarregar al col·lectiu Suburbe-Estenent el Desastre la confecció d'un projecte escultòric per a la zona sud de la ciutat, àrea formada pels barris de la Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés. Aquesta escultura formaria una composició conjunta amb 3 escultures més situades en ubicacions de la ciutat que es corresponen als punts cardinals.

La vinculació de les 4 escultures entre elles, en el marc del projecte més ampli "Les Primeres Pedres" queda refermat per diversos aspectes. Des d'un punt de vista temàtic, les 4 obres volen ser una reflexió sobre el procés de fundació de les ciutats i, també en conseqüència, una reflexió sobre el progrés i sobre la naturalesa mateixa de les nostres ciutats. Formalment, les 4 escultures comparteixen elements comuns, principalment la figura del cub que, com a metàfora de la pedra fundacional, serà present en les 4 escultures.

La proposta de Suburbe-Estenent el Desastre parteix d'aquestes premisses temàtiques i formals però aportant-hi un punt de vista i uns objectius particulars, específics dels barris en el que es vol portar a terme l'experiència: els del sud-oest de Badalona.

Memòria d’un paisatge de bòbiles
La zona sud-oest de Badalona aplega els barris més poblats del terme municipal, és una densa malla urbana que desdibuixa les fronteres de Badalona amb els municipis adjacents de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Fins els anys 50 del segle XX, tota la zona era camp, un paisatge de conreus que s'estenia des del barri industrial del progrés fins el riu Besòs; esquitxat només per l'existència d'algunes bòbiles i masies. La història d'aquests barris té els seus orígens en la postguerra, quan milers de persones van haver de migrar des de diferents punts de la península a ibèrica cap a Barcelona i les seves rodalies, a la recerca de treball i una vida més digna. Durant la segona mitat del segle XX, les diferents onades migratòries, empeses per la greu situació econòmica, van crear importants bosses de pobresa a les perifèries de les ciutats. La ciutat de Badalona, a l'igual que totes els altres municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona van experimentar, un creixement demogràfic exagerat que les autoritats del moment no van saber governar.


De la barraca al barri
Amb unes institucions dictatorials, sense capacitat de planificació i mogudes sovint per interessos especulatius, milers de persones van haver literalment de buscar-se la vida, abandonades a la seva sort. La gran majoria tenien feina, feines d'aquell temps, habitualment sense contracte, en condicions molt dures, desproveïdes de drets i per un salari miserable. Bona part treballaven a Barcelona, altres a les fàbriques i els tallers de Badalona, altres pel Vallès, el Llobregat, el Maresme... Sense cap ajuda van construir les primeres barraques, amb materials aconseguits d'aquí i d'allà, amb l'ajuda solidària dels altres veïns i veïnes: les famílies senceres van posar els totxos de les primeres barriades. Les primeres cases van ser construïdes al marge de la llei. A les autoritats i als propietaris dels terrenys els costava assumir-ne la necessitat. La policia va intentar impedir-ho durant força temps però els veïns i les veïnes organitzaven guàrdies per a vetllar que a totes les cases hi hagués sempre algú a dins. D'aquesta manera, les barraques van anar convertint-se en cases, dibuixant les línies dels carrers i, mica en mica, alguns empresaris van invertir en la creació d'algunes colònies d'habitatges, més tard, també en edificis de pisos. Poc a poc els barris van prendre forma.


El barri, cada barri
El primer de tots, el Barri, va ser La Salut. Poc després, Llefià, el Congrés i Sant Roc. Cadascun d'aquests barris són gairebé una ciutat per ells mateixos. La gent que hi viu i hi ha viscut, els han impregnat d'història i de caràcter. Tan n'és de propi el seu tarannà, que els seus habitants quan van al centre diuen que van a Badalona, distingint-se d'aquesta manera, inconscientment, com d'una ciutat diferent.

La realitat és que durant molt de temps han existit importants diferències entre la Badalona Nord i la Badalona Sud i que són, encara ara, notables, en diversos aspectes. La Badalona Sud no té complexes sobre quina mena de ciutat és. És una ciutat dormitori, un suburbi, similar a qualsevol zona perifèrica de qualsevol gran capital europea. No té això res de dolent, tot al contrari. La Badalona Sud és una ciutat de gent treballadora, humil, honrada, que es guanya cada dia amb el seu esforç. Gent que de manera anònima fem tirar tot el país endavant. En realitat, la gran majoria dels catalans i les catalanes, vinguem d'on vinguem, vivim en aquests barris: les perifèries són les zones més poblades de Catalunya. Som la immensa majoria.


La gent que fa els barris
Des de la nostra associació, en el nostre mateix nom, sempre hem volgut fer incís en aquesta reivindicació: som gent del suburbi, de la perifèria, gent del barri. Per això, l'obra que proposem té la intenció sincera d'esdevenir un homenatge simbòlic a la memòria dels nostres barris i a la ciutadania anònima que els ha aixecat del no res: una ciutat digna, habitada per gent honesta que treballa humilment i amb el cap ben alt.


El material
L'obra que proposem és un homenatge a la construcció de totxo, com a símbol i memòria de l'esforç comú dels i les habitants d'aquests barris. Fem referència, d'una banda, al totxo que fabricaven les antigues bòbiles que originalment tenien en aquesta zona la seva ubicació. Fem referència, també, al totxo com a matèria prima de construcció de les primeres barraques. El totxo és també metàfora de la primera pedra, dels fonaments de la civilització. Per això, el totxo és el material de construcció de l'obra.


L’estructura
L'escultura està composada per quatre murs de totxo posats formant un cub de manera regular, que simbolitzarien les quatre parets elementals d'una barraca o d'una casa. Cadascuna de les parets exhibeix el nom de cada un dels barris amb una il·lustració dels perfils d'un home i una dona treballant. El conjunt no estaria tancat, de manera que podria entrar-se a l'interior dels mur per qualsevol de les quatre cantonades.


L’interior
A l'interior, un cub de ciment, tancat a l'interior del cub que conformen les quatre parets, simbolitzarà la pedra fundacional. Sobre les 5 cares visibles del cub hi haurà en els 5 idiomes més populars del barri, la inscripció: "vam venir del sud i sobre aquesta pedra vam fundar aquesta ciutat".


L’ubicació
L'escultura s'ubicarà a la rotonda l'encreuament de la Juan Valera, la Carretera Antiga de València, l'Avinguda del Congrés Eucarístic i l'Avinguda d’Alfons XIII. Aquest punt marca el punt d'unió dels barris de La Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés, de manera que l'escultura que proposem tindria també una funció indicadora dels barris en un encreuament de camins.


Els murs
Els murs externs de la construcció exhibiran els noms dels 4 barris amb siluetes d’un home i una dona treballant. Les siluetes humanes i les lletres es portaran a terme com a reserves de la capa de ciment blanc que recobrirà la part exterior dels murs. D’aquesta manera es ressalta la idea d’homenatge a la gent anònima que va construir aquests barris, desproveïnt d’identitat les figures humanes per a proveïr-les precisament d’humanitat en identificar-les com a “qualsevol”.


El procés
La construcció de l’obra s’ha portat a terme mitjançant un procés participatiu en el que s’ha cercat la complicitat de les Associacions de Veïnes i Veïns dels barris implicats, fonamentalment, les AAVV de Juan Valera, Sant Antoni de Llefià i Sant Mori de Llefià, les més properes a l’emplaçament de l’obra. També s’ha cercat el recolzament d’altres entitats culturals de Badalona Sud, com l'Associació Cultural Roig i Llefianet.

Publica un comentari

« Inici | » | » | » | » | » | » | » | » | » | »