Noticia del Blog d'Angels Martínez Castells




Magnífica la manifestació del 14 de Maig i esplèndida la del dia 15, a moltes ciutats de tot l'Estat. A Barcelona també es pot fer la lectura, sense massa esforç, de que ha estat una sola manifestació, desacompassada en el temps, amb una "pausa" de 24 hores... Però les reivindicacions (i en gran mesura, l'esperit) de democraciareal.ya i de les 200 organitzacions que varen convocar la manifestació de Prou retallades! tenen una lectura tan semblant que si no la sabem llegir, perderem una gran oportunitat. Com va escriure Jose Luis Sampedro a Reacciona i avui ens recorda la Rosa Maria Artal: ”Este ocaso es el momento de la acción entre todos porque otro mundo no solo es posible, es seguro. Si mejor o peor, dependerá de nuestra reacción”.

Aquí teniu un exemple concret de com és possible, en una acció concreta, necessaria, molt recolzada per la gent del barri i les persones que defensen la salut pública, aplegar a tota la gent que aquest cap de setmana s'ha manifestat a Barcelona:

En aquest cas, es tractava de reobrir un dispensari a l'Eixample tancat per les retallades. Però el discurs i la gent és també la mateixa que dissabte i diumenge omplien els carrers de Barcelona. A més, si llegiu els dos manifestos de convocatòria trobareu moltíssims arguments per fer una lectura de continuïtat dels dos textos. Estan guiats per la reivindicació de ciutadania plena que es desenvolupa i creix des de la necessitat d'aturar les polítiques neoliberals. L'amic Kabila, que va anar a la manifestació de Madrid, dóna unes bones pistes, des del seu compromís social i polític:

"Lo ocurrido ayer es el principio de una legítima defensa. O se cambian las reglas, se hacen más justas –un hombre, un voto—, se crean cauces de participación –no sólo el voto cada cuatro años— y hay una regeneración ética o esto estallará. Porque no es posible seguir así. Y lo mínimo es indignarse.

Este movimiento es una semilla que ayer se ha plantado en sesenta ciudades, y que ha de crecer. Sólo un pero, la petición de “no votar” que muchos de ellos jaleaban. Votar es algo que debemos hacer, porque aunque tengamos una democracia injusta e imperfecta hay que recordar cuál es la alternativa a esta democracia y lo que nos costó llegar a tener el derecho al voto. Y hay que cambiarla desde dentro, votando opciones diferentes.

Porque además, no es verdad que todos los políticos son iguales. Hay que buscar aquellos que han estado en contra de todas estas últimas medidas que nos han llevada a una situación lamentable, y que han dado alternativas distintas a la crisis. Porque he de recordar que no votar –siendo una opción democrática—, es dejar el camino libre a los partidos más fuertes, a los que nos han llevado a esta crisis o a los que han demostrado que la ética está reñida con el poder. A los que han malvendido empresas y servicios públicos. Y eso no deberíamos consentirlo."

I les paraules de l'amic Rafa lliguen perfectament amb el que es deia en el manifest de Prou retallades!

"La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.

Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.

Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats. (...)"

Aquest és el cami... Què esperem?